Tot és en tot, i el cicle recomença
cada vegada que el desig detura
l'ocell del temps i en fixa bé la imatge.
Tot és en tot, delimitat, tangible,
i a poc a poc, amb mots de cada dia,
pot concretar-se en signes, en paraules.
Miquel Martí i Pol

dimarts, 19 de maig del 2009

Amanda

Somnio
que ens vam abraçar,
onejant sobre la gespa,
enllaçant-nos mútuament,
cercant l'estima
que ens manca i planyem,
assedegats l'un del altre,
immersos en un desert
en que ens manca l'aire
i el sol ens ofega, incert
de si som reals o una ficció inexacta
sense cor ni cos ni ànima.

Tu i jo, Amanda,
som rius germans
quan ens besem les mans
o ens fitem els esguards.

Som rius paral·lels,
de naixements similars
i d'objectius sincers,

el teu curs, baixa suaument
amb il.lusió i sentiment
i tanmateix el meu,
és abocador de patiment...
cementiri d'il.lusió ardent.


1 comentari:

sargantana ha dit...

m'agrada aquest parale-lisme...
sona be!!