Tot és en tot, i el cicle recomença
cada vegada que el desig detura
l'ocell del temps i en fixa bé la imatge.
Tot és en tot, delimitat, tangible,
i a poc a poc, amb mots de cada dia,
pot concretar-se en signes, en paraules.
Miquel Martí i Pol

dimecres, 29 d’octubre del 2008

Amor sordmut.

Passen les hores, els dies i les setmanes i et veig més lluny a cada pas.
Passen les hores, dies i setmanes i la teva mirada segueix inexpugnable,
doncs els teus ulls són tenyits de quelcom inexplicable, que no és ni amor ni amistat, que més aviat és por i adversitat.

Donam la mà, miram als ulls i llegeix en ells tot allò que et voldria dir i que algun dia, com improvable glaç d'estiu, et diré a cau d'orella.

Tardor en el cor.



Vull exposar la meva tristor
per un fet d'aquesta tardor,
doncs cada cop més,
escric en falt d'amor.
Doncs jo no se que és, tenir el cor ocupat,
i cada cop hem perdo més
en la meva eterna soledat.

I és ara a la tardor,
que les fulles cauen entristides,
quan les meves llàgrimes cauen maleïdes
i el fred que hem glaça el cos
és càlid i agradable,
doncs el que tinc al cor sembla ser indestriable

dijous, 16 d’octubre del 2008

Silva, Silva.

T'escriuria tots els versos de ma vida
si fixesis en mi la llum de ta mirada,
tot un món per tu i per mi a mida
si em fos permès un somriure ple de vida.

Però els teus ulls enterbolits i foscos
em relleven al fosc racó del teu oblit.
Densa tela aïllant, com grans i profunds boscos
que no deixen penetrar ni en clar dia ni de nit.

Silva, Silva, jove deesa del teu bosc,
quan deixaràs penetrar la llum al teu bosc fosc?
doncs jo tinc per tu els més alegres i sincers mots.

Silva, Silva, d'ulls marróns
de pèl castany i corvosos contorns,
jo et faria cada dia cuatre, cinc o sis cançóns.

ètica sagnant.

Oh, ètica passada
oh, moral vexada
que en mi ets reflexada,
que del món ets expulsada.

Jo et refugio en el meu seny
però forta és la tempesta
i tu, dèbil mot al vent
tot i en el meu cor buscar fermesa.

Planyo la teva mort,
doncs seràs d'ací ben poc
només un mot en el record.

I quan ja ningú escolti
el teu dèbil sermó,
el món defallirà en un toll de sang i dol.

Próleg

En el cas improbable de que algú s'interesse per aquest bloc, vull fer un parell d'aclaracións:
Primer que la meva poesia no vol entendre de lleis mètriques i que per tant hem podeu criticar, tot i això, l'important ( com sempre ha set ) és el que vull transmetre.
No tots els poemes són reflex del meu interior, alguns només són inspiracions esporàdiques.

Amb això, us dono la benvinguda al meu món secret i dedico els versos a aquells que s'hi puguin sentir identificats així com a aquells que la Poesia els ha descobert un nou món en algun moment de la seva existència.

Poeta de Mort.