Tot és en tot, i el cicle recomença
cada vegada que el desig detura
l'ocell del temps i en fixa bé la imatge.
Tot és en tot, delimitat, tangible,
i a poc a poc, amb mots de cada dia,
pot concretar-se en signes, en paraules.
Miquel Martí i Pol

divendres, 15 de maig de 2009

M'entristeix,
em ratlle, com et diria a tu,
no et ratllis
em diria ella.
Però no ho puc evitar,
la tristor em dissol,
per dins
gota a gota em fa sagnar, dessagnar,
jo voldria córrer! córrer i plorar
altra volta...
perdre'm,
entre uns braços amables
o sentir-me acotxat per l'abraçada amiga.

Voldria estar amb tu,
besar-te i mirar el crepuscle
abraça'n-te, acabant on tu comences,
i tanmateix, no n'estic segur
de si et reclamo, o em sento sol.