Tot és en tot, i el cicle recomença
cada vegada que el desig detura
l'ocell del temps i en fixa bé la imatge.
Tot és en tot, delimitat, tangible,
i a poc a poc, amb mots de cada dia,
pot concretar-se en signes, en paraules.
Miquel Martí i Pol

dimecres, 20 de maig de 2009

Jo creia que no podia estimar
fins que vas aparèixer en la foscor
assetjant-me l'ànima, furtant-me el cor,
i de sobte tot va començar.

Entre llàgrimes vaig pensar
que no era just ni encertat
que desprès d'eternitzar
la llarga espera, em sentís frustrat.

Han passat massa anys sense sentir,
sense amor ni passió
i ara no et sabria dir
si t'estim o és tot ficció,

en una eixelebrada cursa d'atracció
en que res és precís ni concret,
com un joc de cartes incert
on ens jugem a tot o res.

Entre llàgrimes vaig pensar
que no era just ni encertat
que desprès d'eternitzar
la llarga espera, em sentís frustrat.

Ara només desitjo tenir-te
entre els braços i abraçar-te,
que els teus llavis parlin als meus, i sentir-te
tan real com per poder estimar-te.

I tanmateix els dubtes fan eco en la meva ment
com el repic insistent d'un martell,
talment, com la carta d'un dement
aquest desllum brillant porta el teu nom per segell.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Aquest poema és el meu favorit:)continua amb la poesia, ho fas molt bé(K):)

El Deixeble ha dit...

Moltes gràcies Xanxy!! PetonsSSS!!!

Anònim ha dit...

jejeje de res maku:P m'ha encantat, com ja t'ho havia dit:) ja me n'anire passant, d'acord?jiji, petonets(K)
xanxy*