Tot és en tot, i el cicle recomença
cada vegada que el desig detura
l'ocell del temps i en fixa bé la imatge.
Tot és en tot, delimitat, tangible,
i a poc a poc, amb mots de cada dia,
pot concretar-se en signes, en paraules.
Miquel Martí i Pol

dimecres, 30 de desembre del 2009

del dret i del revés, tal com és.

Carles M. Sanuy / a contrarellotge




Per problemes de logística (el tema informàtica no és el meu fort)
he hagut de presentar-vos aquesta entrada d'una forma peculiar; el bloc no em deixa penjar els poemes amb la seva forma correcta, així que he hagut de recórrer una solució que en el fons no puc dir que em desagradi del tot.

Us presento el senyor Carles M. Sanuy, poeta nascut a Balaguer.
El primer poema s'emmarca en el seu llibre "de les llacunes ermes", llibre que us recomano que trobeu i llegiu.
El segon poema és meu i està inspirat pel que jo entenc que és el poema del senyor Sanuy.

divendres, 4 de desembre del 2009

I

Ni sol
ni pluja,
al cor
ni vida.

Erm i fosc,
sec, silenciós,
rònec i mort,
aigua? vida?

On són la vida i el sol?
i els teus ulls ignots?
El teu somriure, la teva pell seran consol,
fins llavors, pregues hores i ignores mots.

dimarts, 1 de desembre del 2009

Laocoont i els seus fills


Un altra manera d'expressar, un altre llenguatge, la mateixa bellesa.


M'encante, és la meva escultura predilecta. Si em recupero poder li dedico uns versos, pobres i vulgars, sense estar a l'alçada, però amb la millor intenció.