tag:blogger.com,1999:blog-4500365675698124472024-03-12T18:56:16.279-07:00Versos, Sentiments i ReflexionsEl Deixeblehttp://www.blogger.com/profile/17364134662724058719noreply@blogger.comBlogger100125tag:blogger.com,1999:blog-450036567569812447.post-77895908433517110382011-03-09T13:30:00.000-08:002011-03-09T13:31:06.908-08:00Desitjava estar amb tu.Volia que fossis amb mi.<br />Volia que vinguessis, i passar la tarde junts.<br />Desitjava veure't i observar el teu somriure,<br />gaudir-te, abraçar-te i besar-te en una galta.<br />Volia prendre el teu cos i amanyagar-te,<br />olorar el perfum subtil de la teva pell.<br />Volia acaronar-te amb tendresa<br />i animar-te, i estimar-te, i que m'estimessis. <br />Potser volia besar-te, <br />i en acabat, sol, descobrir la teva olor impregnant la meva roba.<br />Desitjava estar amb tu.El Deixeblehttp://www.blogger.com/profile/17364134662724058719noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-450036567569812447.post-44241311650764622222011-03-02T08:27:00.000-08:002011-03-02T08:35:02.017-08:00'cause I'm feelin' bluela incògnita de Bécquer<br />i el dubte cartesià.<br />No saps, <br />no dius.<br />Tristor envasada en l'univers i<br />pors i plors.<br />L'ens descontrolat, <br />"'cause I'm feelin' blue".El Deixeblehttp://www.blogger.com/profile/17364134662724058719noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-450036567569812447.post-47013127824693463172011-01-05T13:16:00.000-08:002011-01-05T16:27:04.609-08:00A Lleida.Encaro ara la Via Augusta de l'Ilerda d'avui.<br /> Columna vertebral<br /> o nucli vital, d'on brolla el bateg d'aquesta ciutat.<br /> És dia de màgia reial, cinc de Gener, <br /> causa del massiu formiguer<br /> que omple llarg, ample i afores del carrer Major. <br /><br /> Aquesta Ilerda, estimada Lleida...<br /><br /> Serè, el pas em guia i els ulls em porten imatges<br /> de realitat quotidiana. Res de nou. <br /> Les llambordes mullades pel plovisqueig d'aquests dies, <br /> el fred, ara indulgent, permissiu, <br /> i botigues mensualment apàtiques, ara acolorides i apàtiques.<br /> Canalla esvalotada<br /> i pares pacients, <br /> un avi futboler amb una voluta de paper mullada i el net,<br /> parelles,<br /> parelles d'amics<br /> i grups d'amigues,<br /> famílies i carrets amb infants o sense ells.<br /> També algun comerç nou, desconegut, <br /> que m'atura i em renya: quant de temps...<br /> quant de temps<br /> sense refer totes aquestes passes!<br /> <br /> La Paheria oberta<br /> esperant les cartes despistades dels nens dels nostres temps<br /> i l'IEI mostrant els típics pessebres de Nadal.<br /> L'home jubilat, que sempre es des de fa anys, <br /> segut, allà a la terrassa o refugiat en el cafè.<br /> També la catedral, la Seu Nova dic, de bellesa ineludible, <br /> o l'agradable reencontre amb una nimfa d'ulls oliva i pètals foscos d'espiral... <br /> i el color subtil, grisós i antic que és la nostra història. <br /><br /> La Poesia,<br /> l'Antares, <br /> el Genet<br /> i la biblioteca, <br /> el Genet, <br /> l'Antares<br /> i la Poesia.<br /> <br /> Ara el carrer ja és buit. O quasi. <br /> Tots a casa, o a sopar a cals tiets, <br /> i la canalla entretinguda, tensa, nerviosa, <br /> esperant la nocturna màgia d'aquest dia.<br /><br /> El camí ja està refet, retrobant-me amb la meva Lleida pròpia, íntima i personal.El Deixeblehttp://www.blogger.com/profile/17364134662724058719noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-450036567569812447.post-37630051317755373752011-01-04T17:53:00.000-08:002011-01-04T18:02:34.745-08:00Calma<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj315eUapHX_9CVv7KuBQmKLWHRPIJGBb-GKG5CFq3I5E6l8LBe1FzafiBllG_I841ub_VMLiyMesY_cnb-KOyQSJwq4cx3CWpEez4sqqc8s8HI95LCyEVA_r6cYWNbztH01kZDHx-egmph/s1600/poema+Calma.jpg"><img style="cursor:pointer; cursor:hand;width: 250px; height: 309px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj315eUapHX_9CVv7KuBQmKLWHRPIJGBb-GKG5CFq3I5E6l8LBe1FzafiBllG_I841ub_VMLiyMesY_cnb-KOyQSJwq4cx3CWpEez4sqqc8s8HI95LCyEVA_r6cYWNbztH01kZDHx-egmph/s320/poema+Calma.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5558514182976963410" /></a><br /><br /><object width="480" height="385"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/8cMOZLxqJrw?fs=1&hl=en_US"></param><param name="allowFullScreen" value="true"></param><param name="allowscriptaccess" value="always"></param><embed src="http://www.youtube.com/v/8cMOZLxqJrw?fs=1&hl=en_US" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="480" height="385"></embed></object>El Deixeblehttp://www.blogger.com/profile/17364134662724058719noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-450036567569812447.post-57568465221131833422011-01-02T12:31:00.001-08:002011-01-02T12:32:13.635-08:00Nit de fosca traïció<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZHDQwMMjqLlZigfQxfzFTRiOOUCI71umzPXNl140aIB4cyiNZQvgM90SGE_vlfksfsbxW8ridB6oIuJu-SucZZCdaYTgIgsDASk9PSfZCeCt5Rc9KUEWdGvr8jQsvXQp2Fyu5XT2uWQel/s1600/poema+nit+de+fosca+tra%25C3%25AFci%25C3%25B3.jpg"><img style="cursor:pointer; cursor:hand;width: 198px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZHDQwMMjqLlZigfQxfzFTRiOOUCI71umzPXNl140aIB4cyiNZQvgM90SGE_vlfksfsbxW8ridB6oIuJu-SucZZCdaYTgIgsDASk9PSfZCeCt5Rc9KUEWdGvr8jQsvXQp2Fyu5XT2uWQel/s320/poema+nit+de+fosca+tra%25C3%25AFci%25C3%25B3.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5557689082458939090" /></a>El Deixeblehttp://www.blogger.com/profile/17364134662724058719noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-450036567569812447.post-43921350420588255612010-11-04T12:35:00.000-07:002010-11-04T12:37:59.098-07:00Qui sap què?-Que què?<br />-res, res...<br />-què? que tu.. potser?<br />-potser que sí.<br />-ah, doncs què vols... si tu...<br />-...què?<br />-res, res...<br />-ah.El Deixeblehttp://www.blogger.com/profile/17364134662724058719noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-450036567569812447.post-54446722701138812432010-10-13T06:08:00.001-07:002010-10-13T06:12:06.621-07:00Per ara.No caigueu en l'error de donar per oblidat aquest blog. <br />Avui us deixo aquesta magnífica cançó d'en Roger Mas, <br />versionant Verdaguer, i aviat prometo algun nou poema.<br /><br /><object width="480" height="385"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/km6Hg1eaKmA?fs=1&hl=en_US"></param><param name="allowFullScreen" value="true"></param><param name="allowscriptaccess" value="always"></param><embed src="http://www.youtube.com/v/km6Hg1eaKmA?fs=1&hl=en_US" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="480" height="385"></embed></object>El Deixeblehttp://www.blogger.com/profile/17364134662724058719noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-450036567569812447.post-74225441702698099812010-05-04T07:42:00.000-07:002011-01-08T20:28:39.547-08:00Petita RoellaT'imagino a voltes Roella,
<br />enllaçada a la meva mà vers les ones,
<br />esdevenint en unió part de la mar serena
<br />i un amor sense temps ni lloc, ni sorra ni hores.
<br />
<br />Vora el mar, sembrarem eixes hores
<br />serena harmonia de pau i d'estima
<br />fent-nos amos de totes les formes,
<br />ignorant el passat i posseint-nos la vida.
<br />
<br />
<br />Sé, però, petita Roella,
<br />que tot el que somniï
<br />i els versos que inventi,
<br />restaran vans en la meva memòria.
<br />
<br />
<br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhFietdqKqgeYLTeKe9ZsJuPjjZM9EWh-dIqaFpWEMZS1P-uyA3XFkwxU0Fi6c2_KBu8UvbJIJfiNRqY2rpYrfi0bVRx_DLNHF2rwBKDUAAkgeAO0jywSqnMlEQPcnOzvwFn9skzMuswPr_/s1600/roella.JPG"><img style="cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 240px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhFietdqKqgeYLTeKe9ZsJuPjjZM9EWh-dIqaFpWEMZS1P-uyA3XFkwxU0Fi6c2_KBu8UvbJIJfiNRqY2rpYrfi0bVRx_DLNHF2rwBKDUAAkgeAO0jywSqnMlEQPcnOzvwFn9skzMuswPr_/s320/roella.JPG" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5467427149884054514" /></a>
<br />
<br />Bones a tots i totes, desprès de molt de temps actualitzo penjant un dels poemes que, tant pel que diu com pel que fa al nivell poètic, més m'agrada de tots els que he fet.
<br />Avui us deixo deixant-vos una cançó per que en gaudiu mentre jo intento no estavellar-me i franquejar murs de la vida. Apa, fins la propera i gràcies pels que, de tant en tant, passeu per ací.
<br />
<br /><a href="<object width="480" height="385"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/-M7gDqK49b4&hl=en_US&fs=1&"></param><param name="allowFullScreen" value="true"></param><param name="allowscriptaccess" value="always"></param><embed src="http://www.youtube.com/v/-M7gDqK49b4&hl=en_US&fs=1&" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="480" height="385"></embed></object>"></a>El Deixeblehttp://www.blogger.com/profile/17364134662724058719noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-450036567569812447.post-25331142502357442782010-04-02T13:27:00.000-07:002010-04-06T15:45:43.250-07:00Sents el pes de la soledat<br />recaient sobre el teu cos exhaust, <br />el batec somort del cor,<br />i el crit dels talons abrusats;<br />els ulls sufocats, pel mar<br />salobre, humiliant-te.<br /><br />Terra enllà, <br />lluny de la sorra que et colga els peus,<br />vaixells governats per senyeres teixides <br />deriven errants cap a la mort de l'oblit.<br />Ensenyes vidrioses que foren vivaces<br />clamant il.lusións, amistats i esperances.<br /><br />Ensenyes tacades pel pols de l'enyor, <br />pres en paratges recòndits, llunyans;<br />aliens d'un present que anhela passats.<br /><br />Ensenyes hissades en nom d'il.lusións<br />que clamen, que criden, que bramen potsers.<br />Ensenyes hissades en nom del futur, <br />incert i dubtós, profús o feréstec.El Deixeblehttp://www.blogger.com/profile/17364134662724058719noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-450036567569812447.post-88962005490868360352010-02-18T16:08:00.000-08:002010-04-02T13:26:39.999-07:00No conec les lleis de la física<br />ni em subjecto en la gravetat.<br />No em demanis el mapa de la vida<br />ni l'equació de la mentida i la veritat.<br /><br />Tanmateix escric al·legories<br />pretenent alguna realitat,<br />tanmateix cerco les brides<br />de la nit i el dia, el present i l'eternitat.El Deixeblehttp://www.blogger.com/profile/17364134662724058719noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-450036567569812447.post-92227160413487052792010-02-18T08:42:00.000-08:002010-02-18T08:48:42.048-08:00Oh me!, oh life<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgqFj0HD5R4s6dt4MuPIpHu7cAVmVsgyKQ3jJttSN8WNOtPFMmdhdeJIjmge1tFBC4rofiliuroRx0RJKj8W_zEuGadC1XPWetd_MyrsSHN0T0EaomyCfODgaeYZg-u8-wdWvp7lE4lBJQk/s1600-h/walt-whitman.jpg"><img style="cursor:pointer; cursor:hand;width: 262px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgqFj0HD5R4s6dt4MuPIpHu7cAVmVsgyKQ3jJttSN8WNOtPFMmdhdeJIjmge1tFBC4rofiliuroRx0RJKj8W_zEuGadC1XPWetd_MyrsSHN0T0EaomyCfODgaeYZg-u8-wdWvp7lE4lBJQk/s320/walt-whitman.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5439626192318164402" /></a><br /><br />Us presento al senyor Walt Whitman, poeta nord-americà nascut l'any 1819.<br />Avui he decidit compartir aquest poema amb vosaltres, i estic segur que us agradarà, tot i que només he trobat la traducció en castellà i que a més, dubto que aquesta sigui la correcta estructuració del poema.<br /><br /><br /> <span style="font-style:italic;">Oh me!, oh life!<span style="font-weight:bold;"></span></span><br /><br />O ME! O life!... of the questions of these recurring; <br />Of the endless trains of the faithless—of cities fill’d with the foolish; <br />Of myself forever reproaching myself, (for who more foolish than I, and who more faithless?) <br />Of eyes that vainly crave the light—of the objects mean—of the struggle ever renew’d; <br />Of the poor results of all—of the plodding and sordid crowds I see around me; 5<br />Of the empty and useless years of the rest—with the rest me intertwined; <br />The question, O me! so sad, recurring—What good amid these, O me, O life? <br /><br />Answer.<br /><br />That you are here—that life exists, and identity; <br />That the powerful play goes on, and you will contribute a verse.<br /><br /><br /><br /><br /> ¡Oh, mi yo! ¡oh, vida! de sus preguntas que vuelven,<br /> del desfile interminable de los desleales, de las<br /> ciudades llenas de necios,<br /> de mí mismo, que me reprocho siempre<br /> (pues, ¿quién es más necio que yo, ni más desleal?),<br /> de los ojos que en vano ansían la luz, de los objetos<br /> despreciables, de la lucha siempre renovada,<br /> de lo malos resultados de todo, de las multitudes<br /> afanosas y sórdidas que me rodean,<br /> de los años vacíos e inútiles de los demás,<br /> yo entrelazado con los demás,<br /> la pregunta, ¡Oh, mi yo!, la pregunta triste que<br /> vuelve - ¿qué de bueno hay en medio de estas<br /> cosas, Oh, mi yo, Oh, vida ?<br /> Respuesta<br /> Que estás aquí - que existe la vida y la identidad,<br /> Que prosigue el poderoso drama,<br /> y que puedes contribuir con un verso.El Deixeblehttp://www.blogger.com/profile/17364134662724058719noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-450036567569812447.post-47608793366517202132010-02-10T07:06:00.000-08:002010-02-10T07:26:30.671-08:00<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEieBiaydk0-_cvneFI1hDq-XbZ3p2HZIofXVT5XYIVecv2b41tK84wLDRyt6ppv85eiD0bDCQX6UzpEw72-XWLUk1Q2Xae8ogapbqijIYB6PfGey1p9lJMrMEvX4KKQ4o6wZt20HT_kLG95/s1600-h/poema.jpg"><img style="cursor:pointer; cursor:hand;width: 305px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEieBiaydk0-_cvneFI1hDq-XbZ3p2HZIofXVT5XYIVecv2b41tK84wLDRyt6ppv85eiD0bDCQX6UzpEw72-XWLUk1Q2Xae8ogapbqijIYB6PfGey1p9lJMrMEvX4KKQ4o6wZt20HT_kLG95/s320/poema.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5436635831795172770" /></a><br /><br /><br />Ara feia temps que no penjava un poema de la meva pròpia factura, però és que últimament sigui pel que sigui la meva producció és pobra en quantitat i qualitat. <br />Amb tot, avui us deixo un poema que crec que és prou decent com per ser mostrat.El Deixeblehttp://www.blogger.com/profile/17364134662724058719noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-450036567569812447.post-61470988097238145662010-02-06T06:20:00.000-08:002010-02-06T06:24:24.382-08:00Txema Martínez<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2NyDGtguVpkcy7QzwpATAXaULA9ft_EYoMCfsl9gfU7d4_vqrlHa0w-jcN9KTbdOa6oYThFCI7mOgD0lpcqf5JEZAb84uPTnA_bj04MXc_rYojUXKbUbxtPh1yGXQyktx5d5Ry2GqsCCG/s1600-h/txema.jpg"><img style="cursor:pointer; cursor:hand;width: 188px; height: 138px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2NyDGtguVpkcy7QzwpATAXaULA9ft_EYoMCfsl9gfU7d4_vqrlHa0w-jcN9KTbdOa6oYThFCI7mOgD0lpcqf5JEZAb84uPTnA_bj04MXc_rYojUXKbUbxtPh1yGXQyktx5d5Ry2GqsCCG/s320/txema.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5435136153119521794" /></a><br /><br />A vosaltres,<br />que m’heu esbudellat, que heu censurat<br />tot el que no sabeu de mi,<br />que m’heu seguit en la nit més insomne,<br />que heu pretès enterrar-me. A vosaltres,<br />que m’heu jutjat pel forat d’un anell<br />sense dit, que heu entrat a casa,<br />m’heu estripat els llibres, m’heu obert<br />les cartes i m’heu pres tot el que tinc. A vosaltres,<br />que no enteneu qui sóc ni ho entendreu<br />esquarterant-me els vicis i l’orgull,<br />els secrets i la meva confusió.<br />A vosaltres us dic<br />que és tot vostre, emporteu-vos-ho.<br />Aquí no hi ha el que desitgeu. Aquí<br />no hi ha<br />remordiment<br /><br />Del llibre: <span style="font-style:italic;">La nit sense alba</span>El Deixeblehttp://www.blogger.com/profile/17364134662724058719noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-450036567569812447.post-47622637362698348472010-01-20T08:36:00.000-08:002010-01-20T08:48:01.470-08:00Màrius TorresDesprès de tantes entrades, hom -jo, qualsevol- pot preguntar-se perquè aquest blog, a mans d'un lleidatà, no pot oferir res d'un poeta com és Màrius Torres.<br />I ja em perdonareu, però he d'acceptar -no sense cert enrogiment de les galtes- que no conec gens qui va ser Màrius Torres ni la seva poesia. <br />Amb tot, després de llegir-ne alguna cosa, us deixo ací dos poemes, un dels quals musicat per Lluís Llach.<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1_0Kk47W3KNHPVP8-UkQ5LgJ8BdPrcvMWxQ6q6S6S1V-dvvmKDPi24SCxf5eQuPDRnGvuoywaEEchopbyeCV8q1XsT0aLkyvjonpSrwWHB0ZiwqRMIkwhCoMpxR1e3lZw7I1_YyMSTba6/s1600-h/marius+torres.jpg"><img style="cursor:pointer; cursor:hand;width: 282px; height: 305px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1_0Kk47W3KNHPVP8-UkQ5LgJ8BdPrcvMWxQ6q6S6S1V-dvvmKDPi24SCxf5eQuPDRnGvuoywaEEchopbyeCV8q1XsT0aLkyvjonpSrwWHB0ZiwqRMIkwhCoMpxR1e3lZw7I1_YyMSTba6/s320/marius+torres.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5428863521850491730" /></a><br /><br />Poetes, com l’arquer que es dreça d'entre els morts<br />i, tibant el seu arc, encara espera vèncer,<br />en el combat obscur per la nostra remença<br />tibem els nostres arcs amb un suprem esforç.<br /><br />Sagitaris damnats, la nostra ànima tensa<br />dobleguem. És la corda dolorosa que es torç<br />i paga, sota els dits implacables i forts,<br />el vol de les sagetes amb la seva sofrença.<br /><br />Com més dur serà el braç i més potent el puny,<br />els àgils projectils arribaran més lluny<br />i serà més daurat el vi de la victòria.<br /><br />I del nostre esperit, distès igual que un arc,<br />els versos volaran amb un impuls tan llarg<br />que es perdran en el cel inútil de la glòria.<br /><br /><object width="425" height="344"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/aq9yhyFMcmY&hl=en_US&fs=1&"></param><param name="allowFullScreen" value="true"></param><param name="allowscriptaccess" value="always"></param><embed src="http://www.youtube.com/v/aq9yhyFMcmY&hl=en_US&fs=1&" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="344"></embed></object>El Deixeblehttp://www.blogger.com/profile/17364134662724058719noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-450036567569812447.post-42691138757448347372010-01-14T08:03:00.000-08:002010-01-14T13:52:14.548-08:00MixetaIntimarem en actes clandestins i sense nom,<br />ens besarem les galtes, en metàfores embolcallades<br />amb paper de quadres tímids;<br />esperonarem les brases sota la pluja del temps,<br />fins que la seva dalla ens marqui<br />indefensos, sense escut,<br />i ens faci cendres per record.<br /><br />Gaudim-ne ara del avui,<br />que el futur és demà<br />i tots dos ho sabem,<br />no ens trobarem més enllà<br />i no existeix un serem.El Deixeblehttp://www.blogger.com/profile/17364134662724058719noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-450036567569812447.post-27630453064193955202010-01-12T12:48:00.000-08:002010-01-12T12:52:49.251-08:00Blaise Pascal<span style="font-style:italic;">Res és tan insuportable per a l'home com estar en ple repòs, sense ocupacions, sense distraccions, sense constància, sense emocions. El domina aleshores una sensació de buidor, d'impotència, i cau en la malenconia i l'avorriment.<blockquote></blockquote></span>El Deixeblehttp://www.blogger.com/profile/17364134662724058719noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-450036567569812447.post-8057217326030096042010-01-09T17:28:00.000-08:002010-01-09T17:49:17.963-08:00Cadillac SolitarioSempre he pensat que, si per ventura existís la reencarnació, si fos cert que hi ha més d'una vida, - que també són ganes de patir...- de ben segur que jo vaig ser un rocker dels 70/80.<br />És una època que em crida enormement l'atenció en tots els sentits: social, polític, cultural.. i sobretot musical, que em genera una espècie de melangia, com quan hom en fer-se gran evoca la seva joventut i rememora amb nostàlgia els millors moments de la seva vida. <br />Malauradament no vaig poder viure aquells anys i la veritat és que em sap greu, m'hauria agradat i penso que hauria sabut o pogut gaudir més d'aquests anys que ara visc.<br /><br /><object width="425" height="344"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/4gLt18L8AmE&hl=en_US&fs=1&color1=0x3a3a3a&color2=0x999999"></param><param name="allowFullScreen" value="true"></param><param name="allowscriptaccess" value="always"></param><embed src="http://www.youtube.com/v/4gLt18L8AmE&hl=en_US&fs=1&color1=0x3a3a3a&color2=0x999999" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="344"></embed></object>El Deixeblehttp://www.blogger.com/profile/17364134662724058719noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-450036567569812447.post-58927111282240927242010-01-05T04:31:00.000-08:002010-01-05T04:34:36.616-08:00Sóc dins teuSóc tot allò que no has fet. Les promeses que vas aixecar en fals, les voluntats que mai van reeixir. Jo sóc els llocs on no has anat mai malgrat que cada any ho desitjaves amb fervor, les persones que no has conegut, els sentiments que no has sentit. Sóc l'escalf perdut que no retrobaràs, la pell de gallina, els ulls plens de llàgrimes bones, les empremtes que no deixaràs enlloc i per les quals ningú ha de perseguir-te. Jo sóc el teu negatiu.<br /><br />En la foto de l'any, quedes igual que sempre: els mateixos trets d'un mateix fons, cada dia més raspallats. El mateix marc que feia de marc a tots els marcs anteriors, amb algun detall de modernor dissimulat, potser una cara nova a prop, fruit de la conjuntura, o una rialla improvisada de real felicitat, però el fons és sempre el fons, el teu, el que s'alimenta de les coses que encara no has fet i que no faràs, a pesar dels teus esforços per canviar el que de tu no agrada.<br /><br />És una imatge en què jo puc parlar sense parlar, perquè en el temps sóc i seré les teves frustracions, els teus anhels i vicis inderrocables. Sóc tant el que no has fet mai com el que maldes per no fer i tanmateix fas: deixar enrere el tabac, les perversions sentimentals, la fabricació de nostàlgies d'un futur de plastilina. Per molt que t'ho marquis en els nous designis, allò que has estat fins ara t'encalçarà fins a atrapar-te, perquè en res hi ha volta enrere, i allà estaré jo, dins de tu, a foc roent, foradant cada aspiració que estigui a punt de solidificar-se.<br /><br />Jo mateix, el que no té nom, podria ser un més en els teus llistats de consideracions anuals. Matar el que et mata. Deixar de sentir la por que atorga la teva pròpia i intensa covardia per escometre les més altes empreses, prou dignes dels teus mereixements, que són multitud. Però com que no només sóc el que sóc i el que seré, sinó tot allò que he estat, que vaig ser (que has estat, que vas ser), doncs llavors tot se't fa més difícil, perquè les coses que vas estar a punt de fer i no vas fer, la persona desitjada que no vas besar, la copa que no vas beure, l'amic que no vas ajudar, aquella feina negligida, totes les coses arriben fins avui per fer-te mal però també per bressolar-te, com un coixí d'experiències que t'ensenyen el camí que has de seguir, d'ara endavant. No pots equivocar-te. Jo sóc dins teu.<br /><a href="http://www.segre.com/opinio/les-cendres/article/soc-dins-teu/291/"><br />Txema Martínez</a>, 5/01/10 <span style="font-style:italic;">Diari Segre</span>El Deixeblehttp://www.blogger.com/profile/17364134662724058719noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-450036567569812447.post-49073759078696235062009-12-30T15:25:00.000-08:002009-12-30T19:23:31.758-08:00del dret i del revés, tal com és.<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgbb-zYNelRtKdT2p1FFifbU77V8gJqZw8Ajo43t8Q6RCvvIXnpDlGptHg7dMap5Z9bAtrLd70dNQkyvzDuS-7YWwRDC_CP6hWtu6fyJFIAAO94iFW_sTRtyepZiqYKm8NzOvuDLlPEcKi6/s1600-h/lamor.jpg"><img style="cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 240px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgbb-zYNelRtKdT2p1FFifbU77V8gJqZw8Ajo43t8Q6RCvvIXnpDlGptHg7dMap5Z9bAtrLd70dNQkyvzDuS-7YWwRDC_CP6hWtu6fyJFIAAO94iFW_sTRtyepZiqYKm8NzOvuDLlPEcKi6/s320/lamor.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5421178132410982146" /></a>El Deixeblehttp://www.blogger.com/profile/17364134662724058719noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-450036567569812447.post-28911271393164552952009-12-30T11:56:00.000-08:002011-01-02T19:15:53.037-08:00Carles M. Sanuy / a contrarellotge<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj-uqv6naR8QQ7yEYwxjpqqT5ZznNLZx_FjkL9ZsqLSrZzHaJqduT8OWT03kwRYy4tLTWZvU9TRz1hEqc2rn0nGMIBTf0nSo_e3unCxpYWgP_ZOStQgXiXN8sSXd_TIEKSivrvvmdc43tuB/s1600-h/versanuy.jpg"><img style="cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 254px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj-uqv6naR8QQ7yEYwxjpqqT5ZznNLZx_FjkL9ZsqLSrZzHaJqduT8OWT03kwRYy4tLTWZvU9TRz1hEqc2rn0nGMIBTf0nSo_e3unCxpYWgP_ZOStQgXiXN8sSXd_TIEKSivrvvmdc43tuB/s320/versanuy.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5421132293242643618" /></a><br /><br /><br />Per problemes de logística (el tema informàtica no és el meu fort) <br />he hagut de presentar-vos aquesta entrada d'una forma peculiar; el bloc no em deixa penjar els poemes amb la seva forma correcta, així que he hagut de recórrer una solució que en el fons no puc dir que em desagradi del tot. <br /><br />Us presento el senyor Carles M. Sanuy, poeta nascut a Balaguer. <br />El primer poema s'emmarca en el seu llibre "de les llacunes ermes", llibre que us recomano que trobeu i llegiu. <br />El segon poema és meu i està inspirat pel que jo entenc que és el poema del senyor Sanuy.El Deixeblehttp://www.blogger.com/profile/17364134662724058719noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-450036567569812447.post-63180700810932780792009-12-04T14:32:00.001-08:002009-12-04T14:32:54.500-08:00INi sol<br />ni pluja,<br />al cor<br />ni vida.<br /><br />Erm i fosc, <br />sec, silenciós, <br />rònec i mort, <br />aigua? vida?<br /><br />On són la vida i el sol?<br />i els teus ulls ignots?<br />El teu somriure, la teva pell seran consol, <br />fins llavors, pregues hores i ignores mots.El Deixeblehttp://www.blogger.com/profile/17364134662724058719noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-450036567569812447.post-82576773161327865492009-12-01T07:50:00.000-08:002009-12-01T07:56:06.436-08:00Laocoont i els seus fills<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjOkheHfoinyqfEfz_SpZmxJKLlRe0w4Ct2R5ZYnBuY1XJDvjWOFv1bv2zTT9tWKhX94ofK4Ksma64sRWiexfQbpHhbBg6ydsgZFA07mxiFwO-YK8WhcaPmNfgozNsXTFvAOc3UdnmUCsvq/s1600/laocoont.jpg"><img style="cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjOkheHfoinyqfEfz_SpZmxJKLlRe0w4Ct2R5ZYnBuY1XJDvjWOFv1bv2zTT9tWKhX94ofK4Ksma64sRWiexfQbpHhbBg6ydsgZFA07mxiFwO-YK8WhcaPmNfgozNsXTFvAOc3UdnmUCsvq/s320/laocoont.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5410296972752925218" /></a><br />Un altra manera d'expressar, un altre llenguatge, la mateixa bellesa.<br /><br /><br />M'encante, és la meva escultura predilecta. Si em recupero poder li dedico uns versos, pobres i vulgars, sense estar a l'alçada, però amb la millor intenció.El Deixeblehttp://www.blogger.com/profile/17364134662724058719noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-450036567569812447.post-57160210261617497212009-11-19T07:15:00.001-08:002009-11-19T07:15:38.921-08:00Dona'm la mà, Joan Salvat PapasseitDóna'm la mà que anirem per la riba<br />ben a la vora del mar<br />bategant,<br />tindrem la mida de totes les coses<br />només en dir-nos que ens seguim amant.<br /><br />Les barques llunyes i les de la sorra<br />prendran un aire fidel i discret,<br />no ens miraran;<br />miraran noves rutes<br />amb l'esguard lent del copsador distret.<br /><br />Dóna'm la mà i arrecera la galta<br />sobre el meu pit, i no temis ningú.<br />I les palmeres ens donaran ombra.<br />I les gavines sota el sol que lluu<br /><br />ens portaran la salabror que amara,<br />a l'amor, tota cosa prop del mar:<br />i jo, aleshores, besaré ta galta;<br />i la besada ens durà el joc d'amar.<br /><br />Dóna'm la mà que anirem per la riba<br />ben a la vora del mar<br />bategant;<br />tindrem la mida de totes les coses<br />només en dir-nos que ens seguim amant.El Deixeblehttp://www.blogger.com/profile/17364134662724058719noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-450036567569812447.post-36734387911204429462009-11-07T19:17:00.000-08:002009-11-07T19:18:04.088-08:00Tan Solo"Y mi casa vuelve a arder<br />con todos mis trastos dentro<br />todos mis recuerdos<br />todas mis ilusiones<br />toda mi vida...<br />vacía de sensaciones"<br /><br />Estopa, Tan soloEl Deixeblehttp://www.blogger.com/profile/17364134662724058719noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-450036567569812447.post-3623699930613919152009-11-01T13:30:00.000-08:002009-11-01T13:41:53.397-08:00de nou en falsImpotència de no poder tenir-te,<br />de no poder besar-te, de no poder escriure.<br />Impotència perquè no ens abraçarem i ho ploraré,<br />perquè vull escopir paraules i ara sembla que no en sé.<br /><br />Que dur, de nou l'embat interior<br />de ràbia, d'impotència, frustració,<br />mes també em pesa l'oblit i l'abandó<br />que ara poesia, em claves ben a cor.<br /><br />Ara, dins cremo i les flames s'enlairen<br />per ràbia, una ràbia injusta que senc.<br />Fred, molt fred, glaçant-me el cor<br />que poc a poc clivella, sense poesia ni amor.El Deixeblehttp://www.blogger.com/profile/17364134662724058719noreply@blogger.com2