Tot és en tot, i el cicle recomença
cada vegada que el desig detura
l'ocell del temps i en fixa bé la imatge.
Tot és en tot, delimitat, tangible,
i a poc a poc, amb mots de cada dia,
pot concretar-se en signes, en paraules.
Miquel Martí i Pol

dilluns, 18 de maig de 2009

A la Noia de cor robat

Ara el vent bufa suau,
m'acarona la pell
i em remena el cabell
mentre miro el cel clar i blau.

El sol em pinta el rostre
mentre passejo pels carrers de Lleida,
en una agonitzant recerca
de l'instant oportú per besar-te

D'aquell instant esperat
plorat, desitjat, somniat
en que tot s'aturarà i l'amor eixirà nat.

Un amor, eternament cercat,
i a la fi fet realitat:
-Vull estimar-te, noia de cor robat!