Tot és en tot, i el cicle recomença
cada vegada que el desig detura
l'ocell del temps i en fixa bé la imatge.
Tot és en tot, delimitat, tangible,
i a poc a poc, amb mots de cada dia,
pot concretar-se en signes, en paraules.
Miquel Martí i Pol

dilluns, 20 d’abril de 2009

Una burilla més cau en el cendrer,
és l'enèsima i en venen més..

La tristor ve guanyant en el capvespre
frustrat per la decepció que arriba,
el nou sol s'amaga entre els núvols
uns núvols persistents i plens de ràbia.

Ja ve, ja arriba la ràbia de mi mateix
del preu de ser el que sóc,
de donar-li el que es mereix:
molt més del que troba enlloc.

I jo.. jo ja no sóc enlloc
ni aquí ni en mi ni més enllà,
se m'escola l'il.lusió,
em venc a l'abandó,
quin sentit té mirar aquest horitzó?
És l'horitzó de la frustració,
del no-res, del sol tapiat,
és el preu de ser el que sóc.

1 comentari:

Mònica ha dit...

I que ets?
Despres de llegir uns cuants poemes, crec que ets una persona viva, amb sentiments, amb necesitats, sensible com les flors.
Alegret!
Ets unic, com totes les persones :)