Tot és en tot, i el cicle recomença
cada vegada que el desig detura
l'ocell del temps i en fixa bé la imatge.
Tot és en tot, delimitat, tangible,
i a poc a poc, amb mots de cada dia,
pot concretar-se en signes, en paraules.
Miquel Martí i Pol

dimecres, 8 d’abril del 2009

Nova Albada

A la meva habitació hi havia
una banderola,
roja, negra i groga
amb el logotip ancestral
d'un antic i humil ideal.

A la meva habitació hi havia
un bastó de fusta bona,
que fermava el pas feixuc
d'un home amb l'ideal
d'aquell logotip ancestral.

El pas del temps ha minvat
aquell humil ideal,
per culpa d'uns homes
sense vergonya ni moral
que han arribat a vendre's
aquell logotip ancestral.

El que no podran minvar,
és la força espiritual
dels nets del ideal,
generació a generació,
a través de l'història
d'aquesta nació
que no quedarà en plor,
doncs seva és l'història
i seva la raó.

I una nova albada
sorgeix del vell crepuscle,
homes i dones valents
i plenament conscients
de no ser res si no s'és poble.

De que només amb sacrifici
i un esforç immens,
podrem assolir
allò que desitgem,
que somniem i anhelem,
allò pel que lluitem,
que no és res més
que simplement ésser.

"Allò que val és la consciència de no ser res si no s'és poble,
de no ser res si no s'és lliure"