Tot és en tot, i el cicle recomença
cada vegada que el desig detura
l'ocell del temps i en fixa bé la imatge.
Tot és en tot, delimitat, tangible,
i a poc a poc, amb mots de cada dia,
pot concretar-se en signes, en paraules.
Miquel Martí i Pol

dijous, 9 d’abril de 2009

Matahari

Oh, Matahari

La sento, em sedueix,
m'enamora, em visita
fugissera, va i ve,
m'encadena, simplement... em posseeix.

Les meves mans tremolen
quan em parles,
el meu cos trontolla
si em visites,
la meva ment s'exalta,
quan em mires...

Quan et crido, Matahari
ets raó, seny i esmerç,
una realitat concisa
de mots i pensaments.

Quan vens sola Matahari,
quan vens sola ets foc intens,
precisa realitat dels sentiments
precisa traductora de les més complexes ànimes,
ets el crit eixordador dels exèrcits del Valhalla!
foc foll
passió, amor i somnis,
rancor, venjança i mort...
però sobretot Matahari
sobre tot i res... esperança

Qui ets tu Matahari?
per ventura un pensament?
per ventura un sentiment?

Matahari...
ets la llum preclara d'una albada somrient,
ets la subtil melodia de la saviesa naixent.
Matahari, a tu et diuen... poesia.

1 comentari:

sargantana ha dit...

ets la llum preclara d'una albada somrient,
ets la subtil melodia de la saviesa naixent.
Matahari, a tu et diuen poesia.

afortunada matahari.!!
aixo...m'ha encantat!!!
satut!!