Tot és en tot, i el cicle recomença
cada vegada que el desig detura
l'ocell del temps i en fixa bé la imatge.
Tot és en tot, delimitat, tangible,
i a poc a poc, amb mots de cada dia,
pot concretar-se en signes, en paraules.
Miquel Martí i Pol

dijous, 30 d’abril de 2009

La flor del meu fangar.



Una nova flor brolla
en aquest camp poc fèrtil,
de terra seca
i futur estèril..
per tornar a succeir,
tornar a morir
quan el sol retorni a dormir.

Demà al matí,
es tornarà a repetir
quan el sol torni a besar
cada terç d'aquest fangar,
la nova flor eixirà
del matí a la nit
per al crepuscle tornar a morir
en un nul crit,
d'amarga recança
i persistent despit