Tot és en tot, i el cicle recomença
cada vegada que el desig detura
l'ocell del temps i en fixa bé la imatge.
Tot és en tot, delimitat, tangible,
i a poc a poc, amb mots de cada dia,
pot concretar-se en signes, en paraules.
Miquel Martí i Pol

divendres, 17 d’abril de 2009

No a mí

T'he retrobat en aquell piló del carrer Remolins on un dia em vaig assentar a escoltar-te.. ara ja no hi ets,
m'explicaves històries de roses i passió, venies de ser feliç, de ser allò que no conec,
recordo el teu rostre, brillava com la lluna en el mapa dels planetes,
el fet d'estar parlant, explicant-me el significat dels mots de Bécquer no impedia que el teu somriure deixés d'ésser ni tan sols per un segon,
però encara més vius recordo els teus grans ulls, verds com la natura que la primavera escampa als arbres, tot acotxats per una constel·lació d'estels brillants anomenats il.lusió.
T'en recordes..? jo si, ans tu ja no hi ets, allà al piló.