Tot és en tot, i el cicle recomença
cada vegada que el desig detura
l'ocell del temps i en fixa bé la imatge.
Tot és en tot, delimitat, tangible,
i a poc a poc, amb mots de cada dia,
pot concretar-se en signes, en paraules.
Miquel Martí i Pol

divendres, 3 d’abril de 2009

El cel tapat
pels núvols del avui,
donen al dia un grisenc matís.

L'horitzó,
llunyà com el destí,
ara al final del llarg camí.

I la terra
feta amb pressa,
te bitllet per a morir.