Tot és en tot, i el cicle recomença
cada vegada que el desig detura
l'ocell del temps i en fixa bé la imatge.
Tot és en tot, delimitat, tangible,
i a poc a poc, amb mots de cada dia,
pot concretar-se en signes, en paraules.
Miquel Martí i Pol

dimecres, 11 de febrer de 2009

A temps de mitja nit

Una mirada de temor,
foc, por
odi, amor
angoixa, un xiuxiueig
dos paraules i un no res.
Sang, dolor
dos petons i un feix de roses,
un poema sense so
i una cançó sense mots.

I a la fi, només queden sentiments
d'efímera volatilitat,
que són esqueixats per un crit,
a temps de mitja nit.