Tot és en tot, i el cicle recomença
cada vegada que el desig detura
l'ocell del temps i en fixa bé la imatge.
Tot és en tot, delimitat, tangible,
i a poc a poc, amb mots de cada dia,
pot concretar-se en signes, en paraules.
Miquel Martí i Pol

dijous, 12 de febrer de 2009

Com a pròleg del plaer,
sento el cant dels teus talons,
un sonet intermitent,
insistent i persistent.

Servents del sotsconcient,
els meus ulls viatgen amb el vent,
i és en aquell moment,
quan el cor se'm posa a cent.

El teu pèl de formes ondulades,
m'enlluerna ja a cent passes
i el meu cor no resisteix,
que pel meu cantó no passes.

pro tranquils, per no morir se'm torna boig,
doncs cap noia hem produeix més goig,
que la de natura posseeix pèl-roig.