Tot és en tot, i el cicle recomença
cada vegada que el desig detura
l'ocell del temps i en fixa bé la imatge.
Tot és en tot, delimitat, tangible,
i a poc a poc, amb mots de cada dia,
pot concretar-se en signes, en paraules.
Miquel Martí i Pol

dijous, 26 de febrer de 2009

La meva rima ja no sona,
per moltes voltes que li dona,
digues, tu, deessa Brigit:
perquè ve i va com si fora simple moda?

Ajudam a collir de l'arbre poesia,
vull gaudir de sa agredolça melodia,
notar a les entranyes la picor de ses estrofes
i poder contemplar la bellesa de ses rimes.

1 comentari:

sargantana ha dit...

on es la musa del poeta de mort???
torna...torna que t'anyora
torna...que l'anyoro!!