Tot és en tot, i el cicle recomença
cada vegada que el desig detura
l'ocell del temps i en fixa bé la imatge.
Tot és en tot, delimitat, tangible,
i a poc a poc, amb mots de cada dia,
pot concretar-se en signes, en paraules.
Miquel Martí i Pol

dimecres, 11 de febrer de 2009

La ràbia se m'esbomba
en forma de vers i estrofa,
l'odi se m'escapa
entre les escletxes de la boca,
impulsats per una màgia
que no és so ni tampoc prosa,
sentiments que al meu cor neixen
i que la dreta els dona forma.
No t'ho miris, noi de negre,
que mirant-te'ls s'engrandeixen
i desprès no hi ha qui estronqui
l'amarga sang de la revolta.