Tot és en tot, i el cicle recomença
cada vegada que el desig detura
l'ocell del temps i en fixa bé la imatge.
Tot és en tot, delimitat, tangible,
i a poc a poc, amb mots de cada dia,
pot concretar-se en signes, en paraules.
Miquel Martí i Pol

dijous, 12 de febrer de 2009

Setze nits fosques i clares
son les llargues hores,
que endinsant-me en l'univers,
enlluernat per la clara lluna,
penso en les estones
que un dia van ser nostres.

Tu i jo,
sols, en aquella plaça on et vaig conèixer
Tu i jo,
en aquells foscos graons on no hem vas merèixer
Tu i jo,
entre gemecs metàl·lics de plaer
i tu i jo,
quan els teus petons ja no hem van voler.