Tot és en tot, i el cicle recomença
cada vegada que el desig detura
l'ocell del temps i en fixa bé la imatge.
Tot és en tot, delimitat, tangible,
i a poc a poc, amb mots de cada dia,
pot concretar-se en signes, en paraules.
Miquel Martí i Pol

dimarts, 21 de juliol de 2009

Paraules errants

Cloc els punys amb fermesa
en un clar acte de defensa,
intentant esvair la sal
que als llagrimals em pesa.

Sóc a mig camí de perdre l'esperança
avui, en aquesta nit de pluja,
de solitud i recança,
en que el major dels meus mals,
pren força i m'escomet
en forma de crisi isolada i ferotge,
salvatge, perversa i persistent
en tant que constant e indefugible,
ja sia en l'ara on en el temps.

I amb tot,
les meves paraules són imprecises e ignorants
a manca d'un mot perfecte e inexistent.