Tot és en tot, i el cicle recomença
cada vegada que el desig detura
l'ocell del temps i en fixa bé la imatge.
Tot és en tot, delimitat, tangible,
i a poc a poc, amb mots de cada dia,
pot concretar-se en signes, en paraules.
Miquel Martí i Pol

dimecres, 22 de juliol de 2009

M'esvaeixo jo, entre el pèlag indolent.

He comprés amb vosaltres
la filosofia del viure i l'ésser,
d'avançar sense trescar però amb passa persistent,
i tal com m'anunciàreu
no és fàcil mantenir-se ferm
en aquest viatge que tot just ara emprenc
i que em pesa, malauradament.

Són molts els arbres caiguts,
però són més les cadenes que em tiben i em deturen
les que m'intimiden e indoleixen
tot fent-me pesarós el sender projectat.

I s'esmuny amb celeritat, el vostre missatge,
entre les relles de la meva mà,
com m'esvaeixo jo, entre el pèlag indolent.

1 comentari:

Pais secret ha dit...

El que és important és que has emprès el viatge i que en tinguis consciència. A on et portarà...?
Qui ho sap?
Viatjant es fa camí i només així, caminant, sentiràs la vida.