Tot és en tot, i el cicle recomença
cada vegada que el desig detura
l'ocell del temps i en fixa bé la imatge.
Tot és en tot, delimitat, tangible,
i a poc a poc, amb mots de cada dia,
pot concretar-se en signes, en paraules.
Miquel Martí i Pol

dilluns, 28 de setembre de 2009

Cafè amarg

Deixem-ho ben clar,
jo no volia que fóssim amics
ni prendre un cafè a mitja tarda
mentres tu parlaves de tu
i jo t'escoltava;
jo volia parlar de nosaltres
mentres el cafè fumejava,
i arribat el silenci
prendre't a tu,
a mitja tarda.


Tomeu Fiol Nuñez

3 comentaris:

Pais secret ha dit...

M´ha agradat la sinceritat d´aquest poeta.
Llàstima que els cafès es refredin i es tornin amargs moltes vegades.

Low ha dit...

tira-li el café a la cara a aquesta puta i engega-la

El Deixeble ha dit...

No tinc la sort ni de continuar prenent-ne i l'últim que faria seria llençar-li a la cara, tot i poder mereixer-ho.