Deixem-ho ben clar,
jo no volia que fóssim amics
ni prendre un cafè a mitja tarda
mentres tu parlaves de tu
i jo t'escoltava;
jo volia parlar de nosaltres
mentres el cafè fumejava,
i arribat el silenci
prendre't a tu,
a mitja tarda.
Tomeu Fiol Nuñez
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
M´ha agradat la sinceritat d´aquest poeta.
Llàstima que els cafès es refredin i es tornin amargs moltes vegades.
tira-li el café a la cara a aquesta puta i engega-la
No tinc la sort ni de continuar prenent-ne i l'últim que faria seria llençar-li a la cara, tot i poder mereixer-ho.
Publica un comentari a l'entrada