Tot és en tot, i el cicle recomença
cada vegada que el desig detura
l'ocell del temps i en fixa bé la imatge.
Tot és en tot, delimitat, tangible,
i a poc a poc, amb mots de cada dia,
pot concretar-se en signes, en paraules.
Miquel Martí i Pol

dijous, 15 d’octubre de 2009

Temorós sempre del rebuig
navega entre dubtes
i sempre fuig

Dubtós de la seva fortuna
es perd en la por
i sempre s'ensorra

Camina i camina sense descans
fugint de l'amor que mai ha trobat,
sempre entre cops i cops i entrebancs

Camina i perdura
la buidor del seu cor, que sempre es qüestiona
i mai s'aventura.

1 comentari:

Pais secret ha dit...

No sé perquè però el teu poema
em fa pensar en alguna cosa amb el post que vaig escriure , on tu em vas parlar de la por.
Sigui com sigui, són sentiments i reaccions tan humanes les que expliquem: el dubte, la por, la fugida, el qüestionar-se les coses, que fa que ens sentim propers només en llegir-nos.
Una abraçada