Tot és en tot, i el cicle recomença
cada vegada que el desig detura
l'ocell del temps i en fixa bé la imatge.
Tot és en tot, delimitat, tangible,
i a poc a poc, amb mots de cada dia,
pot concretar-se en signes, en paraules.
Miquel Martí i Pol

dijous, 27 d’agost del 2009

Not as We.

Una dolça melodia, en forma de cançó
em fa escolar, en el més profund del cor,
el sentiment més efímer, tendre i dolç.
Sembla llevar per fi sorgint entre amargor,
tot el que és lluny, utòpic i aliè a mi.
Noto com poc a poc el cor asseca el plor,
aferrant-se desesperadament al dèbil bri d'amor.

I en acabar-se la cançó, miro al carrer
solitari i desert,
tal com les avingudes del meu cor,
fredes i orfes, sense nom, sense color,
i ho comprenc de nou: era tot una il.lusió.

not as we.