Tot és en tot, i el cicle recomença
cada vegada que el desig detura
l'ocell del temps i en fixa bé la imatge.
Tot és en tot, delimitat, tangible,
i a poc a poc, amb mots de cada dia,
pot concretar-se en signes, en paraules.
Miquel Martí i Pol

dilluns, 24 d’agost del 2009

de la meva soledat.

Tu no saps l'immensa i persistent
de la meva soledat,
el fred, inapel·lable junt amb l'immensa foscor.
No pots comprendre el punyent dolor
de la meva soledat,
que m'ennuega els sentits, el sé i la raó.
Tu, no saps
de la meva soledat.

1 comentari:

PS ha dit...

Ei, que no estàs sol, ens llegim, et sembla poc?
Vinga ànims!