Repica la daga afilada
en el cor per l'estimada.
Repica com l'eco de la soledat
persistent e incurable, sense pietat.
I fa mal, molt mal
saber-se ignorat,
sense límit ni mesura,
sense pietat
repica i repica,
abolint tota esperança.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
fooosc... el desamor fa mal :-/
Publica un comentari a l'entrada