
diumenge, 2 de gener del 2011
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Tot és en tot, i el cicle recomençaMiquel Martí i Pol
cada vegada que el desig detura
l'ocell del temps i en fixa bé la imatge.
Tot és en tot, delimitat, tangible,
i a poc a poc, amb mots de cada dia,
pot concretar-se en signes, en paraules.
4 comentaris:
Comencem bé l´any.
Tot i que m´he hagut de posar les ulleres, m´ha agradat.
Hahaha.
País, si prems sobre el poema et sortirà més gran, ja que és una imatge. Si ho faig així és per la forma del poema, que no m'és permesa pel blog i he de tirar de word i paint.
Pel que fa a la manera de començar l'any.. Be, la situació no és tan catastròfica, aquest poema només és un dels matisos del context.
I al cap i a la fi, començar l'any reprenent l'hàbit poètic no em sembla pas mala idea ;)
Bon any nou, País Secret, i gràcies per estar aquí.
tambe jo hi soc, deixeble
i et vull recordar que a cada nit li segueix un nou dia
tan de bo tots fosin tant poetics!
una abraçada a tots dos, amics...
Sargantana, encantat de retrobar la teva cua esmunyint-se entre aquests poemes.
Bon any i bona poesia!
Publica un comentari a l'entrada