Tot és en tot, i el cicle recomença cada vegada que el desig detura l'ocell del temps i en fixa bé la imatge. Tot és en tot, delimitat, tangible, i a poc a poc, amb mots de cada dia, pot concretar-se en signes, en paraules.
Miquel Martí i Pol
dijous 4 de novembre de 2010
Qui sap què?
-Que què? -res, res... -què? que tu.. potser? -potser que sí. -ah, doncs què vols... si tu... -...què? -res, res... -ah.
4 comentaris:
Interessant.
si?
ah...be
aixis...
val, val.
tan sols que...
en fi,
res..res
;-))
exacte Sargantana, merci País Secret!
Sembla mentida que una conversa així pugui realitzar-se tan sovint..i guanyar tan sentit en aquell moment precís :)
Publica un comentari