Tot és en tot, i el cicle recomença
cada vegada que el desig detura
l'ocell del temps i en fixa bé la imatge.
Tot és en tot, delimitat, tangible,
i a poc a poc, amb mots de cada dia,
pot concretar-se en signes, en paraules.
Miquel Martí i Pol

dimecres, 29 d’octubre de 2008

Tardor en el cor.



Vull exposar la meva tristor
per un fet d'aquesta tardor,
doncs cada cop més,
escric en falt d'amor.
Doncs jo no se que és, tenir el cor ocupat,
i cada cop hem perdo més
en la meva eterna soledat.

I és ara a la tardor,
que les fulles cauen entristides,
quan les meves llàgrimes cauen maleïdes
i el fred que hem glaça el cos
és càlid i agradable,
doncs el que tinc al cor sembla ser indestriable