Tot és en tot, i el cicle recomença
cada vegada que el desig detura
l'ocell del temps i en fixa bé la imatge.
Tot és en tot, delimitat, tangible,
i a poc a poc, amb mots de cada dia,
pot concretar-se en signes, en paraules.
Miquel Martí i Pol

dimecres, 29 d’octubre de 2008

Amor sordmut.

Passen les hores, els dies i les setmanes i et veig més lluny a cada pas.
Passen les hores, dies i setmanes i la teva mirada segueix inexpugnable,
doncs els teus ulls són tenyits de quelcom inexplicable, que no és ni amor ni amistat, que més aviat és por i adversitat.

Donam la mà, miram als ulls i llegeix en ells tot allò que et voldria dir i que algun dia, com improvable glaç d'estiu, et diré a cau d'orella.

1 comentari:

sargantana ha dit...

boniques paraules...segueix aixis...es maco...sort!!!