enllaçada a la meva mà vers les ones,
esdevenint en unió part de la mar serena
i un amor sense temps ni lloc, ni sorra ni hores.
Vora el mar, sembrarem eixes hores
serena harmonia de pau i d'estima
fent-nos amos de totes les formes,
ignorant el passat i posseint-nos la vida.
Sé, però, petita Roella,
que tot el que somniï
i els versos que inventi,
restaran vans en la meva memòria.
Bones a tots i totes, desprès de molt de temps actualitzo penjant un dels poemes que, tant pel que diu com pel que fa al nivell poètic, més m'agrada de tots els que he fet.
Avui us deixo deixant-vos una cançó per que en gaudiu mentre jo intento no estavellar-me i franquejar murs de la vida. Apa, fins la propera i gràcies pels que, de tant en tant, passeu per ací.
