Tancat en la meva cambra de moral
ja no en puc fixar ni el principi ni el final,
guaito en l'ombra, buscant brolls de claror
però és tant densa la foscor,
tan amarga i tenaç,
que jo mateix m'hi encadeno
i jutjo sense mots ni efectes
els actes que d'altres perpetuen
en les seves cambres refulgents.
Ara ja maleeixo el meu principi,
cimentat en base a certs discursos messiànics
que em disposaren en aquesta cambra inhòspita,
amb la qual lluito per derrocar.
dimecres, 15 de juliol del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada