Somnio:
que dormo aferrat a la teva figura
amb el meu pit fregant dolçament el teu torç,
que et devoro tendrament
prenen-te suaument la cintura,
i ens estimem, al ritme del batec dels nostres cors.
Però només és això:
un somni, una voluntat platònica
que no té ni nom ni rostre,
una vulgar irrealitat fantasiosa
on tot és meu i res és nostre.
dijous, 9 de juliol del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada