i he desat als armaris els objectes
de l'amor. He plegat tots els projectes
del desig i els designis del deler.
Sóc al mirall i veig que al seu darrera
s'han fos tots els camins insurrectes
que fan del cos amor, i els seus efectes
han passat de llum a brossa de re.
Cremo els mots que t'han dit tantes vegades.
A les parets penjo els palmells i els dits
que t'han tocat a glops. Alliberades
ara, les meves mans volen espai
on endreçar el dol i els seus convits:
temps de ningú junt amb terra de mai."
Guillem Viladot
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada