He comprés amb vosaltres
la filosofia del viure i l'ésser,
d'avançar sense trescar però amb passa persistent,
i tal com m'anunciàreu
no és fàcil mantenir-se ferm
en aquest viatge que tot just ara emprenc
i que em pesa, malauradament.
Són molts els arbres caiguts,
però són més les cadenes que em tiben i em deturen
les que m'intimiden e indoleixen
tot fent-me pesarós el sender projectat.
I s'esmuny amb celeritat, el vostre missatge,
entre les relles de la meva mà,
com m'esvaeixo jo, entre el pèlag indolent.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
El que és important és que has emprès el viatge i que en tinguis consciència. A on et portarà...?
Qui ho sap?
Viatjant es fa camí i només així, caminant, sentiràs la vida.
Publica un comentari a l'entrada