Em suarà la polla cabró
quan creis el teu propi servidor,
no valores ni amistat ni triomf
i el temps et clavarà tot el mal que infons.
Quan caiguis en l'oblit
i et sentis esporuguit
retornaràs al antic
i persistent amic.
Però qui sap si tot menystingut
aquest et dirà: -torna per on has vingut
no has estimat el que has tingut
i només ara tornes que tot ho has perdut-.
Llavors serà l'hora del crit i el dolor
de penediments ardents sense opció de perdó,
de fosca solitud permanent en l'horitzó
i de sentir-te corcat per la sang del teu plor.
diumenge, 26 d’abril del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
l'amistat es un regal molt valuos,
pero et veig molt enfadat!!
Publica un comentari a l'entrada