Els subtils paranys ens arrangen
en el pedregós asfalt de la vida
tot entortolligant-nos les cames,
i entre els dits,
tot escolant-se entre els fins solcs del nostre cervell
eixamplant-los cada cop que la rella ens fa sagnar.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Bonic, com sempre, m'agrada i m'encanta.
Petons
Publica un comentari a l'entrada