Ara el temps gira entorn nosaltres,
entre tu i jo,
només ens separa la línia tosca del gènere
i una remor de fons
que ens confirma com estranys
o actors alegres d'un circ superficial.
Quan es parlen els nostres esguards
tots dos ho sabem:
els nostres ulls emeten en la freqüència afectuosa
que es reserva a l'amistat,
i quan somriem
els nostres llavis dibuixen corbes de temps,
d'un temps present de destí inapel·lable
que afrontarem amb mans febles i enganyós esguard.
I en arribar-hi, el nostre temps
deixarà d'ésser,
i es fondrà el somriure que ens uneix,
tot liquant-se en un perfum de records
de mirades opaques i somriures barats.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
M'ha agradat molt...no hi ha cap relació equiparable a l'amistat, que no és més que una altra forma d'amor...petons
Publica un comentari a l'entrada