Mar blau,
immensitat de gràcia blava
envoltada d'un cel pigallós d'estels vivents,
que interactuen entre els rajos ondulencs.
Ien l'últim moment
caus sobre mi i hem porta el vent
simple i dèbil que ja coneixem...
ans no m'hi atreveixo i es dissol sense més.
Ja no hi ha temps,
aquell segon s'ha evadit
i jo l'he perdut, com sempre
perquè no m'hi he atrevit
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada