Una dolça melodia, en forma de cançó
em fa escolar, en el més profund del cor,
el sentiment més efímer, tendre i dolç.
Sembla llevar per fi sorgint entre amargor,
tot el que és lluny, utòpic i aliè a mi.
Noto com poc a poc el cor asseca el plor,
aferrant-se desesperadament al dèbil bri d'amor.
I en acabar-se la cançó, miro al carrer
solitari i desert,
tal com les avingudes del meu cor,
fredes i orfes, sense nom, sense color,
i ho comprenc de nou: era tot una il.lusió.
not as we.
dijous, 27 d’agost del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
un peto...
Publica un comentari a l'entrada