Tu no saps l'immensa i persistent
de la meva soledat,
el fred, inapel·lable junt amb l'immensa foscor.
No pots comprendre el punyent dolor
de la meva soledat,
que m'ennuega els sentits, el sé i la raó.
Tu, no saps
de la meva soledat.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Ei, que no estàs sol, ens llegim, et sembla poc?
Vinga ànims!
Publica un comentari a l'entrada