Tot és en tot, i el cicle recomença
cada vegada que el desig detura
l'ocell del temps i en fixa bé la imatge.
Tot és en tot, delimitat, tangible,
i a poc a poc, amb mots de cada dia,
pot concretar-se en signes, en paraules.
Miquel Martí i Pol

dimarts, 11 d’agost del 2009

Records punyents.

Una trista cançó
m'esmola els sentiments,
mentre la mirada, perduda en un racó
fa renéixer certs moments.

A voltes tot es detura,
i sentim en el més íntim
totes les nostres mancances,
fracassos i derrotes.
I plorem com el que som,
com homes grans,
com homes sols.

1 comentari:

PS ha dit...

Plorar és tan dolorós com necessari.Deixa que les llàgrimes foragitin el dolor i els records que et fan mal, però que no t´ofeguin les paraules.
Ànims, t´ho diu una que ara mateix el practica aquest esport.