Una trista cançó
m'esmola els sentiments,
mentre la mirada, perduda en un racó
fa renéixer certs moments.
A voltes tot es detura,
i sentim en el més íntim
totes les nostres mancances,
fracassos i derrotes.
I plorem com el que som,
com homes grans,
com homes sols.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Plorar és tan dolorós com necessari.Deixa que les llàgrimes foragitin el dolor i els records que et fan mal, però que no t´ofeguin les paraules.
Ànims, t´ho diu una que ara mateix el practica aquest esport.
Publica un comentari a l'entrada