Els teus records m'interrompen,
perdut en el ball del solitari.
Recordo el teu somriure,
els teus ulls refulgents,
les teves dents ordenades,
el teu cabell recollit,
les teves mirades perdudes,
la teva maduresa infantil...
I recupero la frustració
en forma de dolça i trista cançó,
per no haver pogut fer-te meva,
per no haver sabut fer-me teu.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada