Tot és en tot, i el cicle recomença
cada vegada que el desig detura
l'ocell del temps i en fixa bé la imatge.
Tot és en tot, delimitat, tangible,
i a poc a poc, amb mots de cada dia,
pot concretar-se en signes, en paraules.
Miquel Martí i Pol

dilluns, 17 d’agost del 2009

Miro la tele i veig fades descalces,
segueixo engolint la verdura
i no me'n puc estar de tornar a mirar.
És excitant.
Publicat per a

3 comentaris:

sargantana ha dit...

alguna reposicio...segur
jajjaa
que tinguis un bon dia, company

18 d’agost del 2009, a les 0:44
PS ha dit...

jajajaja Molt bona la Sargantana!

Jo hi veia en el poema quelcom diferent del que he llegit aquí fins ara, un gir, més una sensació
que un patiment, i m´ha sorprès.

Bon dia!

18 d’agost del 2009, a les 1:30
El Deixeble ha dit...

Bé, no sé ben bé què vols dir Sargantana amb això d'una reposició,
però em temo que vas errada i que País Secret va més ben encaminada en la seva valoració.

18 d’agost del 2009, a les 13:09

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)