Amanda

Somnio
que ens vam abraçar,
onejant sobre la gespa,
enllaçant-nos mútuament,
cercant l'estima
que ens manca i planyem,
assedegats l'un del altre,
immersos en un desert
en que ens manca l'aire
i el sol ens ofega, incert
de si som reals o una ficció inexacta
sense cor ni cos ni ànima.

Tu i jo, Amanda,
som rius germans
quan ens besem les mans
o ens fitem els esguards.

Som rius paral·lels,
de naixements similars
i d'objectius sincers,

el teu curs, baixa suaument
amb il.lusió i sentiment
i tanmateix el meu,
és abocador de patiment...
cementiri d'il.lusió ardent.