Sòrdida com a Termopiles

Res, no val res
la sòrdida i constant partida
que jugo contra el temps,
el desencís, el fracàs
la solitud i jo mateix.

Assalt rera assalt,
la meva ànima s'ennegreix
a cops que em blavegen el cor,
en una lluita a mort
contra tot,
contra el que sóc,
el que no sóc
i el que no puc ser.

Aquesta guerra és dolorosa,
i els meus enemics
tenen d'aliats el destí
l'infortuni i jo mateix,
un altre cop, i un altre cop...
a mort,
sense treva ni pietat,
poc a poc em vaig quedant
palplantat, rodejat
de les sagnants nafres del passat.