M'entristeix,
em ratlle, com et diria a tu,
no et ratllis
em diria ella.
Però no ho puc evitar,
la tristor em dissol,
per dins
gota a gota em fa sagnar, dessagnar,
jo voldria córrer! córrer i plorar
altra volta...
perdre'm,
entre uns braços amables
o sentir-me acotxat per l'abraçada amiga.
Voldria estar amb tu,
besar-te i mirar el crepuscle
abraça'n-te, acabant on tu comences,
i tanmateix, no n'estic segur
de si et reclamo, o em sento sol.
divendres, 15 de maig del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada