Una oportunitat, només una oportunitat
i rebràs de mi més del que jo mateix puc imaginar.
Però el teu pou, cobert de glaç ivorià,
segueix inexpugnable, com Troia sens cavall.
Mira'm, somriu-me
i permet-me endinsar-me
en el més profund graó de la teva cristallina essència.
dijous, 26 de febrer del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada