La ràbia se m'esbomba
en forma de vers i estrofa,
l'odi se m'escapa
entre les escletxes de la boca,
impulsats per una màgia
que no és so ni tampoc prosa,
sentiments que al meu cor neixen
i que la dreta els dona forma.
No t'ho miris, noi de negre,
que mirant-te'ls s'engrandeixen
i desprès no hi ha qui estronqui
l'amarga sang de la revolta.