Oh, ètica passada
oh, moral vexada
que en mi ets reflexada,
que del món ets expulsada.
Jo et refugio en el meu seny
però forta és la tempesta
i tu, dèbil mot al vent
tot i en el meu cor buscar fermesa.
Planyo la teva mort,
doncs seràs d'ací ben poc
només un mot en el record.
I quan ja ningú escolti
el teu dèbil sermó,
el món defallirà en un toll de sang i dol.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada