Silva, Silva.

T'escriuria tots els versos de ma vida
si fixesis en mi la llum de ta mirada,
tot un món per tu i per mi a mida
si em fos permès un somriure ple de vida.

Però els teus ulls enterbolits i foscos
em relleven al fosc racó del teu oblit.
Densa tela aïllant, com grans i profunds boscos
que no deixen penetrar ni en clar dia ni de nit.

Silva, Silva, jove deesa del teu bosc,
quan deixaràs penetrar la llum al teu bosc fosc?
doncs jo tinc per tu els més alegres i sincers mots.

Silva, Silva, d'ulls marróns
de pèl castany i corvosos contorns,
jo et faria cada dia cuatre, cinc o sis cançóns.